llançar

Catalan

Etymology

From Old Occitan, from Late Latin lanceāre, present active infinitive of lanceō (“throw a spear”), from Latin lancea (“spear”) (from which llança), of Celtiberian origin. Compare French lancer, Italian lanciare, Occitan and Portuguese lançar, Spanish lanzar.

Pronunciation

(Balearic, Central) IPA^(key): /ʎənˈsa/

(Valencian) IPA^(key): /ʎanˈsaɾ/

Verb

llançar (first-person singular present llanço, past participle llançat)

to throw
to launch

Conjugation

Conjugation of llançar (first conjugation)

person		singular			plural
infinitive			llançar
present participle			llançant
past participle				masculine		feminine
		singular		llançat		llançada
		plural		llançats		llançades
person		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	llanço	llances	llança	llancem	llanceu	llancen
	imperfect	llançava	llançaves	llançava	llançàvem	llançàveu	llançaven
	future	llançaré	llançaràs	llançarà	llançarem	llançareu	llançaran
	preterite	llancí	llançares	llançà	llançàrem	llançàreu	llançaren
	conditional	llançaria	llançaries	llançaria	llançaríem	llançaríeu	llançarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	llanci	llancis	llanci	llancem	llanceu	llancin
	imperfect	llancés	llancessis	llancés	llancéssim	llancéssiu	llancessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
imperative		—	llança	llanci	llancem	llanceu	llancin

Related terms

Further reading

“llançar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.

This article is issued from Wiktionary. The text is licensed under Creative Commons - Attribution - Sharealike. Additional terms may apply for the media files.