col·locar

Catalan

Etymology

Borrowed from Latin collocare, present active infinitive of collocō (“place, put, assemble”). Compare the inherited doublet colgar.

Pronunciation

(Balearic) IPA^(key): /kol.loˈka/

(Central) IPA^(key): /kul.luˈka/

(Valencian) IPA^(key): /kol.loˈkaɾ/

Verb

col·locar (first-person singular present col·loco, past participle col·locat)

To put, place (a physical object)
To put, place, post (into e.g. employment)
(colloquial) to get high (cause to be under the influence of a drug)

Conjugation

Conjugation of col·locar (first conjugation)

person		singular			plural
infinitive			col·locar
present participle			col·locant
past participle				masculine		feminine
		singular		col·locat		col·locada
		plural		col·locats		col·locades
person		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	col·loco	col·loques	col·loca	col·loquem	col·loqueu	col·loquen
	imperfect	col·locava	col·locaves	col·locava	col·locàvem	col·locàveu	col·locaven
	future	col·locaré	col·locaràs	col·locarà	col·locarem	col·locareu	col·locaran
	preterite	col·loquí	col·locares	col·locà	col·locàrem	col·locàreu	col·locaren
	conditional	col·locaria	col·locaries	col·locaria	col·locaríem	col·locaríeu	col·locarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	col·loqui	col·loquis	col·loqui	col·loquem	col·loqueu	col·loquin
	imperfect	col·loqués	col·loquessis	col·loqués	col·loquéssim	col·loquéssiu	col·loquessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
imperative		—	col·loca	col·loqui	col·loquem	col·loqueu	col·loquin

Derived terms

col·locació

Further reading

“col·locar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.

This article is issued from Wiktionary. The text is licensed under Creative Commons - Attribution - Sharealike. Additional terms may apply for the media files.