abanderar

Catalan

Etymology

From bandera.

Pronunciation

(Balearic, Central) IPA^(key): /ə.bən.dəˈɾa/

(Valencian) IPA^(key): /a.ban.deˈɾaɾ/

Verb

abanderar (first-person singular present abandero, past participle abanderat)

(transitive) to put a flag on

Conjugation

Conjugation of abanderar (first conjugation)

person		singular			plural
infinitive			abanderar
present participle			abanderant
past participle				masculine		feminine
		singular		abanderat		abanderada
		plural		abanderats		abanderades
person		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	abandero	abanderes	abandera	abanderem	abandereu	abanderen
	imperfect	abanderava	abanderaves	abanderava	abanderàvem	abanderàveu	abanderaven
	future	abanderaré	abanderaràs	abanderarà	abanderarem	abanderareu	abanderaran
	preterite	abanderí	abanderares	abanderà	abanderàrem	abanderàreu	abanderaren
	conditional	abanderaria	abanderaries	abanderaria	abanderaríem	abanderaríeu	abanderarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	abanderi	abanderis	abanderi	abanderem	abandereu	abanderin
	imperfect	abanderés	abanderessis	abanderés	abanderéssim	abanderéssiu	abanderessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
imperative		—	abandera	abanderi	abanderem	abandereu	abanderin

Further reading

“abanderar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.

Spanish

Etymology

From a- +‎ bandera +‎ -ar.

Pronunciation

IPA^(key): /abandeˈɾar/, [aβãn̪d̪eˈɾar]

Verb

abanderar (first-person singular present abandero, first-person singular preterite abanderé, past participle abanderado)

to register a boat under a particular nationality
to lead a cause, rebellion, movement

Conjugation

Conjugation of abanderar (See Appendix:Spanish verbs)^{edit data}

		singular			plural
infinitive			abanderar
gerund			abanderando
past participle				masculine		feminine
		singular		abanderado		abanderada
		plural		abanderados		abanderadas
		1st person	2nd person	3rd person	1st person	2nd person	3rd person
indicative		yo	tú vos	él/ella/ello usted	nosotros nosotras	vosotros vosotras	ellos/ellas ustedes
	present	abandero	abanderas^tú abanderás^{^vos}	abandera	abanderamos	abanderáis	abanderan
	imperfect	abanderaba	abanderabas	abanderaba	abanderábamos	abanderabais	abanderaban
	preterite	abanderé	abanderaste	abanderó	abanderamos	abanderasteis	abanderaron
	future	abanderaré	abanderarás	abanderará	abanderaremos	abanderaréis	abanderarán
	conditional	abanderaría	abanderarías	abanderaría	abanderaríamos	abanderaríais	abanderarían

subjunctive		yo	tú vos	él/ella/ello usted	nosotros nosotras	vosotros vosotras	ellos/ellas ustedes
	present	abandere	abanderes^{^tú} abanderés^{^vos²}	abandere	abanderemos	abanderéis	abanderen
	imperfect (ra)	abanderara	abanderaras	abanderara	abanderáramos	abanderarais	abanderaran
	imperfect (se)	abanderase	abanderases	abanderase	abanderásemos	abanderaseis	abanderasen
	future¹	abanderare	abanderares	abanderare	abanderáremos	abanderareis	abanderaren

imperative		—	tú vos	usted	nosotros nosotras	vosotros vosotras	ustedes
	affirmative		abandera^{^tú} abanderá^{^vos}	abandere	abanderemos	abanderad	abanderen
	negative		no abanderes	no abandere	no abanderemos	no abanderéis	no abanderen

¹ Mostly obsolete form, now mainly used in legal jargon.
² Argentine and Uruguayan voseo prefers the tú form for the present subjunctive.

Derived terms

External links

“abanderar” in Diccionario de la lengua española, Vigésima tercera edición, Real Academia Española, 2014.

This article is issued from Wiktionary. The text is licensed under Creative Commons - Attribution - Sharealike. Additional terms may apply for the media files.