reeixir

Catalan

Etymology

From re- +‎ eixir.

Verb

reeixir (first-person singular present reïxo, past participle reeixit)

to succeed

Conjugation

Conjugation of reeixir (third conjugation without -eix- infix, alternative stem when stressed)

person		singular			plural
infinitive			reeixir
present participle			reeixint
past participle				masculine		feminine
		singular		reeixit		reeixida
		plural		reeixits		reeixides
person		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	reïxo	reïxes	reïx	reeixim	reeixiu	reïxen
	imperfect	reeixia	reeixies	reeixia	reeixíem	reeixíeu	reeixien
	future	reeixiré	reeixiràs	reeixirà	reeixirem	reeixireu	reeixiran
	preterite	reeixí	reeixires	reeixí	reeixírem	reeixíreu	reeixiren
	conditional	reeixiria	reeixiries	reeixiria	reeixiríem	reeixiríeu	reeixirien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	reïxi	reïxis	reïxi	reeixim	reeixiu	reïxin
	imperfect	reeixís	reeixissis	reeixís	reeixíssim	reeixíssiu	reeixissin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
imperative		—	reïx	reïxi	reeixim	reeixiu	reïxin

Related terms

reeixida f
reeiximent m
reeixit adj

References

Institut d’Estudis Catalans (1995). Diccionari de la llengua catalana (4th edition). →ISBN.

This article is issued from Wiktionary. The text is licensed under Creative Commons - Attribution - Sharealike. Additional terms may apply for the media files.