eixir

Catalan

Etymology

From Latin exīre, present active infinitive of exeō.

Pronunciation

(Balearic, Central) IPA^(key): /əˈʃi/

(Valencian) IPA^(key): /ejˈʃiɾ/

Verb

eixir (first-person singular present ixo, past participle eixit)

to quit
to exit

Conjugation

Conjugation of eixir (third conjugation without -eix- infix, alternative stem when stressed)

person		singular			plural
infinitive			eixir
present participle			eixint
past participle				masculine		feminine
		singular		eixit		eixida
		plural		eixits		eixides
person		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	ixo	ixes	ix	eixim	eixiu	ixen
	imperfect	eixia	eixies	eixia	eixíem	eixíeu	eixien
	future	eixiré	eixiràs	eixirà	eixirem	eixireu	eixiran
	preterite	eixí	eixires	eixí	eixírem	eixíreu	eixiren
	conditional	eixiria	eixiries	eixiria	eixiríem	eixiríeu	eixirien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	ixi	ixis	ixi	eixim	eixiu	ixin
	imperfect	eixís	eixissis	eixís	eixíssim	eixíssiu	eixissin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
imperative		—	ix	ixi	eixim	eixiu	ixin

Derived terms

reeixir

References

Institut d’Estudis Catalans (1995). Diccionari de la llengua catalana (4th edition). →ISBN.

This article is issued from Wiktionary. The text is licensed under Creative Commons - Attribution - Sharealike. Additional terms may apply for the media files.