llaurar

Catalan

Etymology

Inherited from Latin labōrō. Doublet of laborar, a borrowing.

Pronunciation

(Balearic, Central) IPA^(key): /ʎəwˈɾa/

(Valencian) IPA^(key): /ʎawˈɾaɾ/

Verb

llaurar (first-person singular present llauro, past participle llaurat)

to plough, to till

Conjugation

Conjugation of llaurar (first conjugation)

person		singular			plural
infinitive			llaurar
present participle			llaurant
past participle				masculine		feminine
		singular		llaurat		llaurada
		plural		llaurats		llaurades
person		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	llauro	llaures	llaura	llaurem	llaureu	llauren
	imperfect	llaurava	llauraves	llaurava	llauràvem	llauràveu	llauraven
	future	llauraré	llauraràs	llaurarà	llaurarem	llaurareu	llauraran
	preterite	llaurí	llaurares	llaurà	llauràrem	llauràreu	llauraren
	conditional	llauraria	llauraries	llauraria	llauraríem	llauraríeu	llaurarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	llauri	llauris	llauri	llaurem	llaureu	llaurin
	imperfect	llaurés	llauressis	llaurés	llauréssim	llauréssiu	llauressin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
imperative		—	llaura	llauri	llaurem	llaureu	llaurin

Further reading

“llaurar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.

This article is issued from Wiktionary. The text is licensed under Creative Commons - Attribution - Sharealike. Additional terms may apply for the media files.