il·lustrar

Catalan

Etymology

Latin illustrāre, present active infinitive of illustrō.

Verb

il·lustrar (first-person singular present il·lustro, past participle il·lustrat)

to light up (provide with light)
to explain

Conjugation

Conjugation of il·lustrar (first conjugation)

person		singular			plural
infinitive			il·lustrar
present participle			il·lustrant
past participle				masculine		feminine
		singular		il·lustrat		il·lustrada
		plural		il·lustrats		il·lustrades
person		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	il·lustro	il·lustres	il·lustra	il·lustrem	il·lustreu	il·lustren
	imperfect	il·lustrava	il·lustraves	il·lustrava	il·lustràvem	il·lustràveu	il·lustraven
	future	il·lustraré	il·lustraràs	il·lustrarà	il·lustrarem	il·lustrareu	il·lustraran
	preterite	il·lustrí	il·lustrares	il·lustrà	il·lustràrem	il·lustràreu	il·lustraren
	conditional	il·lustraria	il·lustraries	il·lustraria	il·lustraríem	il·lustraríeu	il·lustrarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	il·lustri	il·lustris	il·lustri	il·lustrem	il·lustreu	il·lustrin
	imperfect	il·lustrés	il·lustressis	il·lustrés	il·lustréssim	il·lustréssiu	il·lustressin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
imperative		—	il·lustra	il·lustri	il·lustrem	il·lustreu	il·lustrin

Related terms

This article is issued from Wiktionary. The text is licensed under Creative Commons - Attribution - Sharealike. Additional terms may apply for the media files.