encarregar

Catalan

Etymology

Verb

encarregar (first-person singular present encarrego, past participle encarregat)

To instruct
to charge, to put in charge
(reflexive) to take over

Conjugation

Conjugation of encarregar (first conjugation)

person		singular			plural
infinitive			encarregar
present participle			encarregant
past participle				masculine		feminine
		singular		encarregat		encarregada
		plural		encarregats		encarregades
person		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	encarrego	encarregues	encarrega	encarreguem	encarregueu	encarreguen
	imperfect	encarregava	encarregaves	encarregava	encarregàvem	encarregàveu	encarregaven
	future	encarregaré	encarregaràs	encarregarà	encarregarem	encarregareu	encarregaran
	preterite	encarreguí	encarregares	encarregà	encarregàrem	encarregàreu	encarregaren
	conditional	encarregaria	encarregaries	encarregaria	encarregaríem	encarregaríeu	encarregarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	encarregui	encarreguis	encarregui	encarreguem	encarregueu	encarreguin
	imperfect	encarregués	encarreguessis	encarregués	encarreguéssim	encarreguéssiu	encarreguessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
imperative		—	encarrega	encarregui	encarreguem	encarregueu	encarreguin

Related terms

encàrrec

Portuguese

Etymology

en- +‎ carregar. Compare also Spanish encargar, Italian incaricare.

Verb

encarregar (first-person singular present indicative encarrego, past participle encarregado)

to charge
to instruct

Conjugation

Conjugation of the Portuguese -ar verb encarregar

	Singular			Plural
Notes:^[edit] This is a regular verb of the -ar group. The last letter g is changed to gu, depending on the following vowel, resulting in these three possible sequences: -ga-, -gue- and -go-. Verbs with this conjugation include: apagar, cegar, esmagar, largar, navegar, resmungar, sugar.
	First-person (eu)	Second-person (tu)	Third-person (ele / ela / você)	First-person (nós)	Second-person (vós)	Third-person (eles / elas / vocês)
Infinitive
Impersonal	encarregar
Personal	encarregar	encarregares	encarregar	encarregarmos	encarregardes	encarregarem
Gerund
	encarregando
Past participle
Masculine	encarregado			encarregados
Feminine	encarregada			encarregadas
Indicative
Present	encarrego	encarregas	encarrega	encarregamos	encarregais	encarregam
Imperfect	encarregava	encarregavas	encarregava	encarregávamos	encarregáveis	encarregavam
Preterite	encarreguei	encarregaste	encarregou	encarregamos encarregámos	encarregastes	encarregaram
Pluperfect	encarregara	encarregaras	encarregara	encarregáramos	encarregáreis	encarregaram
Future	encarregarei	encarregarás	encarregará	encarregaremos	encarregareis	encarregarão
Conditional
	encarregaria	encarregarias	encarregaria	encarregaríamos	encarregaríeis	encarregariam
Subjunctive
Present	encarregue	encarregues	encarregue	encarreguemos	encarregueis	encarreguem
Imperfect	encarregasse	encarregasses	encarregasse	encarregássemos	encarregásseis	encarregassem
Future	encarregar	encarregares	encarregar	encarregarmos	encarregardes	encarregarem
Imperative
Affirmative	-	encarrega	encarregue	encarreguemos	encarregai	encarreguem
Negative (não)	-	encarregues	encarregue	encarreguemos	encarregueis	encarreguem

This article is issued from Wiktionary. The text is licensed under Creative Commons - Attribution - Sharealike. Additional terms may apply for the media files.