constrènyer

Catalan

Etymology

From Old Occitan [Term?] (compare Occitan constrénher), from Latin cōnstringere, present active infinitive of cōnstringō (compare French contraindre, Spanish constreñir).

Verb

constrènyer (first-person singular present constrenyo, past participle constret)

to constrain, to oblige
to constrict

Conjugation

Conjugation of constrènyer (second conjugation, irregular past participle)

person		singular			plural
infinitive			constrènyer
present participle			constrenyent
past participle				masculine		feminine
		singular		constret		constreta
		plural		constrets		constretes
person		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	constrenyo	constrenys	constreny	constrenyem	constrenyeu	constrenyen
	imperfect	constrenyia	constrenyies	constrenyia	constrenyíem	constrenyíeu	constrenyien
	future	constrenyeré	constrenyeràs	constrenyerà	constrenyerem	constrenyereu	constrenyeran
	preterite	constrenyí	constrenyeres	constrenyé	constrenyérem	constrenyéreu	constrenyeren
	conditional	constrenyeria	constrenyeries	constrenyeria	constrenyeríem	constrenyeríeu	constrenyerien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	constrenyi	constrenyis	constrenyi	constrenyem	constrenyeu	constrenyin
	imperfect	constrenyés	constrenyessis	constrenyés	constrenyéssim	constrenyéssiu	constrenyessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
imperative		—	constreny	constrenyi	constrenyem	constrenyeu	constrenyin

Related terms

constrenyedor adj
constrenyible adj
constrenyiment m
constret
constretament adv

constricció f
constrictiu adj
constrictor adj
constringent adj
estrènyer v

References

Institut d’Estudis Catalans (1995). Diccionari de la llengua catalana (4th edition). →ISBN.

This article is issued from Wiktionary. The text is licensed under Creative Commons - Attribution - Sharealike. Additional terms may apply for the media files.