viatjar

Catalan

Etymology

viatge +‎ -ar

Verb

viatjar (first-person singular present viatjo, past participle viatjat)

to travel; to voyage

Conjugation

Conjugation of viatjar (first conjugation)

person		singular			plural
infinitive			viatjar
present participle			viatjant
past participle				masculine		feminine
		singular		viatjat		viatjada
		plural		viatjats		viatjades
person		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	viatjo	viatges	viatja	viatgem	viatgeu	viatgen
	imperfect	viatjava	viatjaves	viatjava	viatjàvem	viatjàveu	viatjaven
	future	viatjaré	viatjaràs	viatjarà	viatjarem	viatjareu	viatjaran
	preterite	viatgí	viatjares	viatjà	viatjàrem	viatjàreu	viatjaren
	conditional	viatjaria	viatjaries	viatjaria	viatjaríem	viatjaríeu	viatjarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	viatgi	viatgis	viatgi	viatgem	viatgeu	viatgin
	imperfect	viatgés	viatgessis	viatgés	viatgéssim	viatgéssiu	viatgessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
imperative		—	viatja	viatgi	viatgem	viatgeu	viatgin

Occitan

Verb

viatjar

to travel; to voyage

Conjugation

This verb needs an inflection-table template.

Derived terms

viatjaire

This article is issued from Wiktionary. The text is licensed under Creative Commons - Attribution - Sharealike. Additional terms may apply for the media files.