trivialitzar

Catalan

Etymology

trivial +‎ -itzar

Verb

trivialitzar (first-person singular present trivialitzo, past participle trivialitzat)

to trivialize

Conjugation

Conjugation of trivialitzar (first conjugation)

person		singular			plural
infinitive			trivialitzar
present participle			trivialitzant
past participle				masculine		feminine
		singular		trivialitzat		trivialitzada
		plural		trivialitzats		trivialitzades
person		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	trivialitzo	trivialitzes	trivialitza	trivialitzem	trivialitzeu	trivialitzen
	imperfect	trivialitzava	trivialitzaves	trivialitzava	trivialitzàvem	trivialitzàveu	trivialitzaven
	future	trivialitzaré	trivialitzaràs	trivialitzarà	trivialitzarem	trivialitzareu	trivialitzaran
	preterite	trivialitzí	trivialitzares	trivialitzà	trivialitzàrem	trivialitzàreu	trivialitzaren
	conditional	trivialitzaria	trivialitzaries	trivialitzaria	trivialitzaríem	trivialitzaríeu	trivialitzarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	trivialitzi	trivialitzis	trivialitzi	trivialitzem	trivialitzeu	trivialitzin
	imperfect	trivialitzés	trivialitzessis	trivialitzés	trivialitzéssim	trivialitzéssiu	trivialitzessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
imperative		—	trivialitza	trivialitzi	trivialitzem	trivialitzeu	trivialitzin

This article is issued from Wiktionary. The text is licensed under Creative Commons - Attribution - Sharealike. Additional terms may apply for the media files.