tiranitzar

Catalan

Etymology

From tirà +‎ -itzar.

Verb

tiranitzar (first-person singular present tiranitzo, past participle tiranitzat)

to tyrannize

Conjugation

Conjugation of tiranitzar (first conjugation)

person		singular			plural
infinitive			tiranitzar
present participle			tiranitzant
past participle				masculine		feminine
		singular		tiranitzat		tiranitzada
		plural		tiranitzats		tiranitzades
person		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	tiranitzo	tiranitzes	tiranitza	tiranitzem	tiranitzeu	tiranitzen
	imperfect	tiranitzava	tiranitzaves	tiranitzava	tiranitzàvem	tiranitzàveu	tiranitzaven
	future	tiranitzaré	tiranitzaràs	tiranitzarà	tiranitzarem	tiranitzareu	tiranitzaran
	preterite	tiranitzí	tiranitzares	tiranitzà	tiranitzàrem	tiranitzàreu	tiranitzaren
	conditional	tiranitzaria	tiranitzaries	tiranitzaria	tiranitzaríem	tiranitzaríeu	tiranitzarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	tiranitzi	tiranitzis	tiranitzi	tiranitzem	tiranitzeu	tiranitzin
	imperfect	tiranitzés	tiranitzessis	tiranitzés	tiranitzéssim	tiranitzéssiu	tiranitzessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
imperative		—	tiranitza	tiranitzi	tiranitzem	tiranitzeu	tiranitzin

This article is issued from Wiktionary. The text is licensed under Creative Commons - Attribution - Sharealike. Additional terms may apply for the media files.