ranquejar

Catalan

Etymology

ranc +‎ -ejar

Pronunciation

(Balearic, Central) IPA^(key): /rəŋ.kəˈʒa/

(Valencian) IPA^(key): /raŋ.keˈd͡ʒaɾ/

Verb

ranquejar (first-person singular present ranquejo, past participle ranquejat)

(intransitive) to limp (to walk lamely)
Synonym: coixejar

Conjugation

Conjugation of ranquejar (first conjugation)

person		singular			plural
infinitive			ranquejar
present participle			ranquejant
past participle				masculine		feminine
		singular		ranquejat		ranquejada
		plural		ranquejats		ranquejades
person		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	ranquejo	ranqueges	ranqueja	ranquegem	ranquegeu	ranquegen
	imperfect	ranquejava	ranquejaves	ranquejava	ranquejàvem	ranquejàveu	ranquejaven
	future	ranquejaré	ranquejaràs	ranquejarà	ranquejarem	ranquejareu	ranquejaran
	preterite	ranquegí	ranquejares	ranquejà	ranquejàrem	ranquejàreu	ranquejaren
	conditional	ranquejaria	ranquejaries	ranquejaria	ranquejaríem	ranquejaríeu	ranquejarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	ranquegi	ranquegis	ranquegi	ranquegem	ranquegeu	ranquegin
	imperfect	ranquegés	ranquegessis	ranquegés	ranquegéssim	ranquegéssiu	ranquegessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
imperative		—	ranqueja	ranquegi	ranquegem	ranquegeu	ranquegin

Further reading

“ranquejar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.

Occitan

Etymology

From ranc (“lame, limping”)

Verb

ranquejar

to limp

Conjugation

This verb needs an inflection-table template.

This article is issued from Wiktionary. The text is licensed under Creative Commons - Attribution - Sharealike. Additional terms may apply for the media files.