lluitar

Catalan

Etymology

From Vulgar Latin luctāre, from Latin luctārī, present active infinitive of luctor, from *lewg- (“to bend, twist”).

Verb

lluitar (first-person singular present lluito, past participle lluitat)

to wrestle
to fight

Conjugation

Conjugation of lluitar (first conjugation)

person		singular			plural
infinitive			lluitar
present participle			lluitant
past participle				masculine		feminine
		singular		lluitat		lluitada
		plural		lluitats		lluitades
person		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	lluito	lluites	lluita	lluitem	lluiteu	lluiten
	imperfect	lluitava	lluitaves	lluitava	lluitàvem	lluitàveu	lluitaven
	future	lluitaré	lluitaràs	lluitarà	lluitarem	lluitareu	lluitaran
	preterite	lluití	lluitares	lluità	lluitàrem	lluitàreu	lluitaren
	conditional	lluitaria	lluitaries	lluitaria	lluitaríem	lluitaríeu	lluitarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	lluiti	lluitis	lluiti	lluitem	lluiteu	lluitin
	imperfect	lluités	lluitessis	lluités	lluitéssim	lluitéssiu	lluitessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
imperative		—	lluita	lluiti	lluitem	lluiteu	lluitin

Related terms

This article is issued from Wiktionary. The text is licensed under Creative Commons - Attribution - Sharealike. Additional terms may apply for the media files.