lloar

Catalan

Etymology

From Latin laudāre, present active infinitive of laudō.

Pronunciation

Rhymes: -a(ɾ)

Verb

lloar (first-person singular present lloo, past participle lloat)

to praise

Conjugation

Conjugation of lloar (first conjugation)

person		singular			plural
infinitive			lloar
present participle			lloant
past participle				masculine		feminine
		singular		lloat		lloada
		plural		lloats		lloades
person		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	lloo	lloes	lloa	lloem	lloeu	lloen
	imperfect	lloava	lloaves	lloava	lloàvem	lloàveu	lloaven
	future	lloaré	lloaràs	lloarà	lloarem	lloareu	lloaran
	preterite	lloí	lloares	lloà	lloàrem	lloàreu	lloaren
	conditional	lloaria	lloaries	lloaria	lloaríem	lloaríeu	lloarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	lloï	lloïs	lloï	lloem	lloeu	lloïn
	imperfect	lloés	lloessis	lloés	lloéssim	lloéssiu	lloessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
imperative		—	lloa	lloï	lloem	lloeu	lloïn

Related terms

lloa f
lloable adj
lloador adj, m
lloança f

References

Institut d’Estudis Catalans (1995). Diccionari de la llengua catalana (4th edition). →ISBN.

This article is issued from Wiktionary. The text is licensed under Creative Commons - Attribution - Sharealike. Additional terms may apply for the media files.