llepar

Catalan

Etymology

Unknown, possibly of pre-Roman origin.

Pronunciation

Rhymes: -a(ɾ)

Verb

llepar (first-person singular present llepo, past participle llepat)

to lick
(vulgar, slang) to blow, to fellate

Conjugation

Conjugation of llepar (first conjugation)

person		singular			plural
infinitive			llepar
present participle			llepant
past participle				masculine		feminine
		singular		llepat		llepada
		plural		llepats		llepades
person		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	llepo	llepes	llepa	llepem	llepeu	llepen
	imperfect	llepava	llepaves	llepava	llepàvem	llepàveu	llepaven
	future	lleparé	lleparàs	lleparà	lleparem	llepareu	lleparan
	preterite	llepí	llepares	llepà	llepàrem	llepàreu	lleparen
	conditional	lleparia	lleparies	lleparia	lleparíem	lleparíeu	lleparien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	llepi	llepis	llepi	llepem	llepeu	llepin
	imperfect	llepés	llepessis	llepés	llepéssim	llepéssiu	llepessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
imperative		—	llepa	llepi	llepem	llepeu	llepin

Derived terms

llepada

This article is issued from Wiktionary. The text is licensed under Creative Commons - Attribution - Sharealike. Additional terms may apply for the media files.