llavar

Asturian

Etymology

From Latin lavāre, present active infinitive of lavō (“I wash”).

Verb

llavar

to wash

Catalan

Etymology

From Old Occitan, from Latin lavō, from Proto-Indo-European *lewh₃-.

Pronunciation

Homophone: llevar

Verb

llavar (first-person singular present llavo, past participle llavat)

to wash

Conjugation

Conjugation of llavar (first conjugation)

person		singular			plural
infinitive			llavar
present participle			llavant
past participle				masculine		feminine
		singular		llavat		llavada
		plural		llavats		llavades
person		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	llavo	llaves	llava	llavem	llaveu	llaven
	imperfect	llavava	llavaves	llavava	llavàvem	llavàveu	llavaven
	future	llavaré	llavaràs	llavarà	llavarem	llavareu	llavaran
	preterite	llaví	llavares	llavà	llavàrem	llavàreu	llavaren
	conditional	llavaria	llavaries	llavaria	llavaríem	llavaríeu	llavarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	llavi	llavis	llavi	llavem	llaveu	llavin
	imperfect	llavés	llavessis	llavés	llavéssim	llavéssiu	llavessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
imperative		—	llava	llavi	llavem	llaveu	llavin

Synonyms

rentar

Derived terms

llavada
llavamans
llavament
llavat
llavatge

Related terms

llavador

Further reading

“llavar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.

This article is issued from Wiktionary. The text is licensed under Creative Commons - Attribution - Sharealike. Additional terms may apply for the media files.