enyorar

Catalan

Etymology

From Latin īgnōrāre, present active infinitive of īgnōrō. Compare the borrowed doublet ignorar.

Verb

enyorar (first-person singular present enyoro, past participle enyorat)

to miss, to long for

Conjugation

Conjugation of enyorar (first conjugation)

person		singular			plural
infinitive			enyorar
present participle			enyorant
past participle				masculine		feminine
		singular		enyorat		enyorada
		plural		enyorats		enyorades
person		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	enyoro	enyores	enyora	enyorem	enyoreu	enyoren
	imperfect	enyorava	enyoraves	enyorava	enyoràvem	enyoràveu	enyoraven
	future	enyoraré	enyoraràs	enyorarà	enyorarem	enyorareu	enyoraran
	preterite	enyorí	enyorares	enyorà	enyoràrem	enyoràreu	enyoraren
	conditional	enyoraria	enyoraries	enyoraria	enyoraríem	enyoraríeu	enyorarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	enyori	enyoris	enyori	enyorem	enyoreu	enyorin
	imperfect	enyorés	enyoressis	enyorés	enyoréssim	enyoréssiu	enyoressin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
imperative		—	enyora	enyori	enyorem	enyoreu	enyorin

Synonyms

trobar a faltar

Derived terms

enyorar-se

This article is issued from Wiktionary. The text is licensed under Creative Commons - Attribution - Sharealike. Additional terms may apply for the media files.