entristir

Catalan

Etymology

From en- +‎ trist +‎ -ir.

Verb

entristir (first-person singular present entristeixo, past participle entristit)

(transitive, reflexive, entristir-se) to sadden

Conjugation

Conjugation of entristir (third conjugation with -eix- infix)

person		singular			plural
infinitive			entristir
present participle			entristint
past participle				masculine		feminine
		singular		entristit		entristida
		plural		entristits		entristides
person		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	entristeixo	entristeixes	entristeix	entristim	entristiu	entristeixen
	imperfect	entristia	entristies	entristia	entristíem	entristíeu	entristien
	future	entristiré	entristiràs	entristirà	entristirem	entristireu	entristiran
	preterite	entristí	entristires	entristí	entristírem	entristíreu	entristiren
	conditional	entristiria	entristiries	entristiria	entristiríem	entristiríeu	entristirien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	entristeixi	entristeixis	entristeixi	entristim	entristiu	entristeixin
	imperfect	entristís	entristissis	entristís	entristíssim	entristíssiu	entristissin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
imperative		—	entristeix	entristeixi	entristim	entristiu	entristeixin

Further reading

“entristir” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.

This article is issued from Wiktionary. The text is licensed under Creative Commons - Attribution - Sharealike. Additional terms may apply for the media files.