ensenyar

Catalan

Etymology

From Vulgar Latin insignāre, present active infinitive of insignō, from Latin signō.

Verb

ensenyar (first-person singular present ensenyo, past participle ensenyat)

to teach

Conjugation

Conjugation of ensenyar (first conjugation)

person		singular			plural
infinitive			ensenyar
present participle			ensenyant
past participle				masculine		feminine
		singular		ensenyat		ensenyada
		plural		ensenyats		ensenyades
person		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	ensenyo	ensenyes	ensenya	ensenyem	ensenyeu	ensenyen
	imperfect	ensenyava	ensenyaves	ensenyava	ensenyàvem	ensenyàveu	ensenyaven
	future	ensenyaré	ensenyaràs	ensenyarà	ensenyarem	ensenyareu	ensenyaran
	preterite	ensenyí	ensenyares	ensenyà	ensenyàrem	ensenyàreu	ensenyaren
	conditional	ensenyaria	ensenyaries	ensenyaria	ensenyaríem	ensenyaríeu	ensenyarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	ensenyi	ensenyis	ensenyi	ensenyem	ensenyeu	ensenyin
	imperfect	ensenyés	ensenyessis	ensenyés	ensenyéssim	ensenyéssiu	ensenyessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
imperative		—	ensenya	ensenyi	ensenyem	ensenyeu	ensenyin

This article is issued from Wiktionary. The text is licensed under Creative Commons - Attribution - Sharealike. Additional terms may apply for the media files.