enlluernar

Catalan

Etymology

From en- +‎ lluerna +‎ -ar.

Verb

enlluernar (first-person singular present enlluerno, past participle enlluernat)

to dazzle, to blind

Conjugation

Conjugation of enlluernar (first conjugation)

person		singular			plural
infinitive			enlluernar
present participle			enlluernant
past participle				masculine		feminine
		singular		enlluernat		enlluernada
		plural		enlluernats		enlluernades
person		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	enlluerno	enlluernes	enlluerna	enlluernem	enlluerneu	enlluernen
	imperfect	enlluernava	enlluernaves	enlluernava	enlluernàvem	enlluernàveu	enlluernaven
	future	enlluernaré	enlluernaràs	enlluernarà	enlluernarem	enlluernareu	enlluernaran
	preterite	enlluerní	enlluernares	enlluernà	enlluernàrem	enlluernàreu	enlluernaren
	conditional	enlluernaria	enlluernaries	enlluernaria	enlluernaríem	enlluernaríeu	enlluernarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	enlluerni	enlluernis	enlluerni	enlluernem	enlluerneu	enlluernin
	imperfect	enlluernés	enlluernessis	enlluernés	enlluernéssim	enlluernéssiu	enlluernessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
imperative		—	enlluerna	enlluerni	enlluernem	enlluerneu	enlluernin

Derived terms

enlluernador

This article is issued from Wiktionary. The text is licensed under Creative Commons - Attribution - Sharealike. Additional terms may apply for the media files.