emprenyar

Catalan

Etymology

From Latin impraegnāre.

Verb

emprenyar (first-person singular present emprenyo, past participle emprenyat)

(colloquial) to annoy, to bother, to piss off

Conjugation

Conjugation of emprenyar (first conjugation)

person		singular			plural
infinitive			emprenyar
present participle			emprenyant
past participle				masculine		feminine
		singular		emprenyat		emprenyada
		plural		emprenyats		emprenyades
person		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	emprenyo	emprenyes	emprenya	emprenyem	emprenyeu	emprenyen
	imperfect	emprenyava	emprenyaves	emprenyava	emprenyàvem	emprenyàveu	emprenyaven
	future	emprenyaré	emprenyaràs	emprenyarà	emprenyarem	emprenyareu	emprenyaran
	preterite	emprenyí	emprenyares	emprenyà	emprenyàrem	emprenyàreu	emprenyaren
	conditional	emprenyaria	emprenyaries	emprenyaria	emprenyaríem	emprenyaríeu	emprenyarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	emprenyi	emprenyis	emprenyi	emprenyem	emprenyeu	emprenyin
	imperfect	emprenyés	emprenyessis	emprenyés	emprenyéssim	emprenyéssiu	emprenyessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
imperative		—	emprenya	emprenyi	emprenyem	emprenyeu	emprenyin

Synonyms

empipar

This article is issued from Wiktionary. The text is licensed under Creative Commons - Attribution - Sharealike. Additional terms may apply for the media files.