emprar

Catalan

Alternative forms

amprar

Etymology

From older Catalan aemprar, from a variant of Old Occitan (compare the form azemprar), from Vulgar Latin *adimperāre, from Latin imperāre, present active infinitive of imperō.

Verb

emprar (first-person singular present empro, past participle emprat)

to use
to employ

Conjugation

Conjugation of emprar (first conjugation)

person		singular			plural
infinitive			emprar
present participle			emprant
past participle				masculine		feminine
		singular		emprat		emprada
		plural		emprats		emprades
person		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	empro	empres	empra	emprem	empreu	empren
	imperfect	emprava	empraves	emprava	empràvem	empràveu	empraven
	future	empraré	empraràs	emprarà	emprarem	emprareu	empraran
	preterite	emprí	emprares	emprà	empràrem	empràreu	empraren
	conditional	empraria	empraries	empraria	empraríem	empraríeu	emprarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	empri	empris	empri	emprem	empreu	emprin
	imperfect	emprés	empressis	emprés	empréssim	empréssiu	empressin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
imperative		—	empra	empri	emprem	empreu	emprin

This article is issued from Wiktionary. The text is licensed under Creative Commons - Attribution - Sharealike. Additional terms may apply for the media files.