embutxacar

Catalan

Etymology

From em- +‎ butxaca +‎ -ar.

Verb

embutxacar (first-person singular present embutxaco, past participle embutxacat)

(transitive, reflexive, embutxacar-se) to pocket, to embezzle

Conjugation

Conjugation of embutxacar (first conjugation)

person		singular			plural
infinitive			embutxacar
present participle			embutxacant
past participle				masculine		feminine
		singular		embutxacat		embutxacada
		plural		embutxacats		embutxacades
person		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	embutxaco	embutxaques	embutxaca	embutxaquem	embutxaqueu	embutxaquen
	imperfect	embutxacava	embutxacaves	embutxacava	embutxacàvem	embutxacàveu	embutxacaven
	future	embutxacaré	embutxacaràs	embutxacarà	embutxacarem	embutxacareu	embutxacaran
	preterite	embutxaquí	embutxacares	embutxacà	embutxacàrem	embutxacàreu	embutxacaren
	conditional	embutxacaria	embutxacaries	embutxacaria	embutxacaríem	embutxacaríeu	embutxacarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	embutxaqui	embutxaquis	embutxaqui	embutxaquem	embutxaqueu	embutxaquin
	imperfect	embutxaqués	embutxaquessis	embutxaqués	embutxaquéssim	embutxaquéssiu	embutxaquessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
imperative		—	embutxaca	embutxaqui	embutxaquem	embutxaqueu	embutxaquin

Further reading

“embutxacar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.

This article is issued from Wiktionary. The text is licensed under Creative Commons - Attribution - Sharealike. Additional terms may apply for the media files.