aixafar

Catalan

Etymology

a- +‎ xafar.

Verb

aixafar (first-person singular present aixafo, past participle aixafat)

to crush, to flatten

Conjugation

Conjugation of aixafar (first conjugation)

person		singular			plural
infinitive			aixafar
present participle			aixafant
past participle				masculine		feminine
		singular		aixafat		aixafada
		plural		aixafats		aixafades
person		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	aixafo	aixafes	aixafa	aixafem	aixafeu	aixafen
	imperfect	aixafava	aixafaves	aixafava	aixafàvem	aixafàveu	aixafaven
	future	aixafaré	aixafaràs	aixafarà	aixafarem	aixafareu	aixafaran
	preterite	aixafí	aixafares	aixafà	aixafàrem	aixafàreu	aixafaren
	conditional	aixafaria	aixafaries	aixafaria	aixafaríem	aixafaríeu	aixafarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	aixafi	aixafis	aixafi	aixafem	aixafeu	aixafin
	imperfect	aixafés	aixafessis	aixafés	aixaféssim	aixaféssiu	aixafessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
imperative		—	aixafa	aixafi	aixafem	aixafeu	aixafin

Further reading

“aixafar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.

This article is issued from Wiktionary. The text is licensed under Creative Commons - Attribution - Sharealike. Additional terms may apply for the media files.