adduir

Catalan

Etymology

From Latin addūcō.

Pronunciation

(Balearic, Central) IPA^(key): /əd.duˈi/

(Valencian) IPA^(key): /ad.duˈiɾ/

Verb

adduir (first-person singular present addueixo, past participle adduït)

to offer, to present
- 2016 October 23, “Ana Maria Dae, miss i romanesa, a la portada d'Interviú”, in El Periódico‎ (in Catalan):
  Les administracions els negaven adduint que no apareixien al tractar-se d'“adopcions privades”.

Conjugation

Conjugation of adduir (third conjugation with -eix- infix)

person		singular			plural
infinitive			adduir
present participle			adduint
past participle				masculine		feminine
		singular		adduït		adduïda
		plural		adduïts		adduïdes
person		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	addueixo	addueixes	addueix	adduïm	adduïu	addueixen
	imperfect	adduïa	adduïes	adduïa	adduíem	adduíeu	adduïen
	future	adduiré	adduiràs	adduirà	adduirem	adduireu	adduiran
	preterite	adduí	adduïres	adduí	adduírem	adduíreu	adduïren
	conditional	adduiria	adduiries	adduiria	adduiríem	adduiríeu	adduirien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	addueixi	addueixis	addueixi	adduïm	adduïu	addueixin
	imperfect	adduís	adduïssis	adduís	adduíssim	adduíssiu	adduïssin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
imperative		—	addueix	addueixi	adduïm	adduïu	addueixin

Further reading

“adduir” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.

This article is issued from Wiktionary. The text is licensed under Creative Commons - Attribution - Sharealike. Additional terms may apply for the media files.